El terme terrandòs s'aplica a aquells pebrassos que, en crèixer, acostumen a aixecar el terra i les fulles que els cobreixen. Tot i que la denominació s'utilitza tant pels pebrassos lleters ( inclosos en el gènere Lactarius) com pels que no fan llet (en el gènere Russula), es considera més ben aplicada al primer grup que no al segon.
Tots els terrandossos lleters estan inclosos en la Secc. Albati i tenen un aspecte força similar. Són bolets potents, massissos, blancs o cremosos, de barrets lleugerament deprimits al centre o embudats. Són, pèr tant, bolets de reconeixement senzill.
De terrandossos se'n han descrit un nombre reduït d'espècies. Es distingueixen principalment per la densistat i color de les làmines, pel color del làtex en assecar i per detalls de la superfície del barret.
El terrandòs més corrent és Lactarius vellereus. La resta de pebrassos lleters els considerem variants de terrandòs (terrandòs primerenc, terrandòs riberenc, ..), cada un dels quals tindrà com a sinònim el terme generalista de pebràs lleter.
Quan les dades de que disposem (tant d'informants com bibliogràfiques) són imprecisses i no permeten distingir amb seguretat a quina espècie de la Secc. Albati fa referència, les incloem en les planes generalistes (pebràs lleter, terrandòs, ..).
Si les dades de que disposem són precises o validades, les incloem a:

     Terrandòs: Lactarius vellereus

     Terrandòs primerenc: Lactarius piperatus

     Terrandòs riberenc: Lactarius controversus

     Terrandòs : Lactarius bertilloni
     Terrandòs: Lactarius glaucescens