Els pebrassos lleters es diferencien de la resta de pebrassos per deixar escolar llet blanca o làtex quan els ferim o trenquem. Tots els pebrassos lleters estan inclosos en la Secc. Albati i tenen un aspecte força similar. Són bolets potents, massissos, blancs o cremosos, de barrets lleugerament deprimits al centre o embudats. Són, pèr tant, bolets de reconeixement senzill.
De pebrassos lleters se'n han descrit un nombre reduït d'espècies. Es distingueixen principalment per la densistat i color de les làmines, pel color del làtex en assecar i per detalls de la superfície del barret.
:El pebràs lleter ver, el més corrent, és Lactarius vellereus. Els bolets d'aquesta espècie apareixen majoritàriament a la tardor, en grups nombrosos i acostumen a aixecar el terra i les fulles que els cobreixen. És per aquesta raó que s'anomenen popularment terrandossos. Considerem, per tant, que és més recomanable prioritzar terrandòs per sobre de pebràs lleter ver. Per la mateixa raó, la resta de pebrassos lleters els considerem variants de terrandòs (terrandòs primerenc, terrandòs riberenc, ..), cada un dels quals tindrà com a sinònim el terme generalista de pebràs lleter.
Quan les dades de que disposem (tant d'informants com bibliogràfiques) són imprecisses i no permeten distingir amb seguretat a quina espècie de la Secc. Albati fa referència, les incloem en les planes generalistes (pebràs lleter, terrandòs, ..).
Si les dades de que disposem són precises o validades, les incloem a:

     Terrandòs: Lactarius vellereus

     Terrandòs primerenc: Lactarius piperatus

     Terrandòs riberenc: Lactarius controversus

     Terrandòs : Lactarius bertilloni
     Terrandòs: Lactarius glaucescens